Créixer

Neix, creix, es reprodueix, mor. Neix, creix, es reprodueix, mor. I així tots, segon a segon, alguns es fan adults i cada cada vegada són més grans, alguns cada vegada es van fent més petits, alguns molt aviat, alguns més tard, gradualment, progressivament, naturalment, tot en virtut de la seva força vital. I per què? Per què ho haurà volgut així? La meva petita limitació respon que és evident que no hi podré trobar resposta, així que pensarem en com fer-ho, com créixer feliçment.

Suposem que hi hagi una recepta, suposem que tothom la segueixi, ah! alerta, haguéssim estat tots pilotats per algu guai( molt i molt guai, exessivament guai) amb un comandament i doncs tots haguéssim estat feliços menys els que encara porten samblancats perquè ells no haguéssin estat de l'agrat del pilot. No, jo diria que no, no és pas cosa instaurada, tothom creix a l'edat que li pertoca, quan està preparat per a disfrutar d'allò que li toca percebre, quan ja és conscient que quan el sol es pon no és que estigui dormint, quan comença a conéixer una milèssima part del que l'envolta. El cas és que les persones maduren, bé, segons les persones guais de twitter(tranquils!no tan guais com el pilot) no, només maduren les fruites. Aprehenc part del que diuen, però hi ha qui no té el concepte gaire clar dins el seu encèfal així que, per què no recordar-lo? Madurar significa arribar un desenvolupament complet, tant físic com mental. Fa dos dies vaig estudiar que el coneixement és infinit, així que igual que el silenci absolut, la maduresa absoluta tampoc existeix. Ja sap greu, de tan en tant un s'ha d'endur alguna decepció. Ja em permetreu parlar ignorant els que no han arribat ni a la fase 1 de la maduració i es comporten com a grans quan els interessa, la vida té una diversitat de població molt gran, alguns havien de tenir aquest rol. Bé, suposem quel'altra gran part de la societat madura. Ei, però la meva pregunta era per què ja no mirem doraemon i no crec que ho hagi de relacionar amb madurar ja que personalment, jo no ho miro perquè als matins me n'haig d'anar a tres quarts i cinc de set i el capítol sempre acaba a les vuit, per tant, per no veure com acaba el capítol ja ni el començo. Sé que molts lectors s'hauràn sentit identificats i s'hauran tret un pes de sobre sabent que ja no estan sols, però..no m'importa, de moment la fama no em puja al cap.

Amics i no tan amics, els que us heu tret un pes de sobre i els que no, sentiu-vos lliures de fer el que vulgeu, independentment de si és un acte madur o no, penseu-ho prèviament i actueu coherentment segons els vostres principis. No crec que sigui un consell que no hagueu sentit mai, però diria que és un dels punts claus dins el camí de la felicitat. Serem feliços en un futur si ho fem? Canviarà el què estiguem fent d'aquí trenta anys? Ai mai...jo diria que sí. Apa, eviteu que la gent voti Ciutadans, això us puc assegurar que és un dels pocs actes madurs que fareu. Somrieu i...a respirar!!

Pd: Decidim bé, perfavor