Vergonya

Què és la vergonya?Deshonor, oprobi, infàmia, ignomínia... Tots aquests estats són momentanis, però, la persona vergonyosa, de caràcter vergonyós, pot trobar-se amb efectes secundaris com el torbament, la confusió,el  rubor, el penediment, empegueïments...De debó? La vergonya momentània és, per dir-ho en una paraula, un excrement. Quan et trobes a la situació i passes vergonya, la pregunta que et passa pel cap després d'haver fet la realissima pena és: Per què hem de tenir vergonya?

Jo diria que la vergonya no deixa de ser un sentiment, un sentiment inculcat pels demés...Un sentiment creat per a un mateix però que alhora ha passat sempre de generació en generació. Hi ha qui diu que si fas la tècnica del 4x4(4inspiracions de 4segons cada una) pots superar-ho, o simplement si t'imagines a tu sola sense ningú més al teu voltant pot alleugerar la vermellor de la cara. Però sincerament, amics i no tan amics, qui de vosaltres es posarà a fer el 4x4 just davant d'aquests amics tan amics? No dieu que vosaltres ho farieu, típics valents, necessitem una tàctica per superar la vergonya davant els nostres éssers tan estimats, i que no, si us plau, que no sigui l'alcohol. Aquesta és la típica hipòtesis formulada per a la típica pava enamorada però, tranquils!jo vull aprofundir.

Comencem de zero. Aquests amics tan amics, són amics? Coneixes tot sobre ells i ells coneixen tot sobre tu? Que potser la vergonya també ha impedit aquest conéixer-nos i com a conseqüència provoca una doble vergonya? El que vinc a dir, amics i no tan amics, és que avui en dia la gent que creu sentir vergonya, sent només un inici. Essent realistes, si tu no amagues res i l'altre no amaga res,  perquè estar nerviosa? Deixem apart el tema de les papallonetes, aquí ja no m'hi vull ni posar.

Tota vergonya prové d'una altra vergonya preexistent? Les vergonyes són inevitables? Hi ha vergonya parcial? Podem superar-la? Sí, coi sí, una empenta a tota aquella gent que passa vergonya, que res tiri per terra els somnis de ningú. Millor amistat que quedar-se al costat.

Vaja, tenim pressa.Música i llibertat.

PD:Voleu dir que el castellà és necessari?