Orgull

No. No penso intentar contestar aquesta pregunta. Per què? Per que no em dóna la gana. Això em sona a orgull, legitimitat de la pròpia dignitat o les pròpies obres, excés d'estima en un mateix, dels pròpis mèrits, de les pròpies idees. Aquesta és potser la raó per la qual no vull respondre a la pregunta. Sé i conec coses, i no les vull expressar. Nervo deia que si ets orgullós, millor que visquis sol i que estimis la solitud, però, mudar-me ara a una illa deserta i deixar enrere tot el que tinc entre mans? No, jo diria que no. Potser també pel meu pròpi orgull em pregunto si l'orgull és una virtut. Mare, avui la senyu ens ha ensenyat a ser orgulloses. No, hi ha molts factors que em porten a pensar que no ho és. Però qui és el pare de les virtuts? A cas l'orgull no engendra persones que exerceixen una autoritat opressiva? Des de quan un opressiu no es pot alliberar?Sí, exactament, m'estic autoconvencent per a alleujar aquest orgull.
Tenim un joc entre mans, un inútil joc entre mans. Quan un aglomera imprudències i excessos, remuntant-se sobre el pic més alt (sé el que penseu, i sí, és l'Everest amb 8848m), es precipita en un abisme de mals, del qual n'és molt difícil de sortir. Un cop allà, un intenta pujar cap a la primera capa de molècules, allà on es dóna la tensió superficial, per a ser dels primers en evaporar-se, però no, no sempre hi ha una solució tan fàcil amics, els xocs entre molècules exerceixen una pressió massa forta, una pressió a la qual tu no pots rebaixar-te, i en els majors dels casos, acabes altre cop dins aquest abisme.
No ens estimem tant amics, intentem respondre les preguntes que no volem respondre. Estimem-les, arrapem-nos a elles, seran elles qui ens ajudaran a sortir de l'orgull? Seran elles qui traslladaran  l'orgull defecte a l'orgull virtut? Desfem-nos de l'orgull que ens perjudica i omplim-nos de bon orgull, aquell orgull que ens farà estar satisfets per a quelcom propi o relatiu a nosaltres. Allò que amb constància i esforç arribarem a considerar valuós. Tenim un partit difícil entre mans, com tornin a marcar de còrner apago la televisió. Salut, i força al canut.

PD: Tu, per què ja no mirem Doraemon?