Tens la clau?

Allò que no t'hagis d'emportar: aparta-ho; cessa't de tenir-ho agafat, de carregar-ho al teu damunt, amb tu, amb tu mateix,arracona-ho...Malauradament no volem creure que el que ens sobra s'acabarà apilant i que tan sols podrem percebre el que es veu damunt de tot. Però tant és el que creiem, no ens enganyem, sabem que passarà...I això no ho volem, volem veure més enllà, allà on els missatges es facin poesia, allà on els esforços comportin un avenç. Però per què? Per què no ens n'adonem abans que passi? Per què tan sols accionem reaccionant? Serà que estem fets per a respondre a estímuls i no per a preveure'ls?
A vegades tan sols hi trobo resposta en les claus, aquelles eines que són úniques i irrepetibles per a cada una dels seus exemplars. Quan un té la clau, ja sembla que ho tingui tot, però és que realment i objectivament ho té, pot obrir la porta, pot tirar endavant. Aquells que no la tenen s'estanquen, intenten trobar solucions, però fins que no tenen la clau, altra vegada no poden entrar. Sap greu, però la cosa avui en dia va així. Amics i no tan amics, per què no comprar una altra clau per avançat per si perdem l'actual? Suposo que pensareu que darrerament he estat amb problemes quotidians d'aquest tipus, però quan un es posa a pensar en el futur conceb per endavant el que passarà. I així ha estat, no sé perquè però, per motius varis i durant bastant temps he vist que moltes claus no s'han adequat a cap porta, de tant en tant eren de mides diferents,d'altres vegades d'esclaus molt diferents....El fet és que no tenien utilitat.Hi ha botigues de claus, persones que fabriquen claus,però..no, no pas, aquí ningú regala claus...sap greu per alguns però ja no existeix la noblesa, ni els privilegiats, ni els primats, ni els aflorats, ni els clergats, ni els acabats...la qüestió és que aquí tots som iguals, tots lluitem per a alguna clau, alguna fi... També és veritat que alguns ho fem millor i d'altres pijor, alguns som campions i d'altres maricons, però bé, tots acabem volent la clau.
Així que ja havent trobat la clau a la pregunta, intentarem de buscar-ne d'altres, encoratjar a qui no en té, animar a qui no sap que en té. No totes les claus comencen en línia recta amics, però en algun moment de la clau sempre hi apareix la calma, l'has de poder agafar d'alguna manera, és la teva clau.
Optimisme i alegria, pau i serenor, aquí les nostres claus, totes vigents, segle XXI...
Divuit punts amics, queda menys pel referèndum.

PD: Aquí tot el meu apreci envers els ferreters.