Concordem amb perfils, conciliem els errors, fem de tres el vuit-cents, fem de quadres rodones, tenim poc i fem menys, tenim molt i malgastem, tenim lleis i les desafiem; tenim talents i no els aprofitem... Per què no fer una teoria que expliqui aquesta successió infinita d'antítesis humanes? Tots intentem arribar fins el més profund significat del verb fer, poc a poc...o ràpid...o lent, cada un al seu ritme...Sístoles i diàstoles, comunistes i democràtics, drets o esquerrans, tant se val, res desafia el no poder viure sense aire, la llibertat.
Es veu que ara atrau a tothom l'anhel de no estar constret per obligacions, deures, discplines o estereotips. Però per què? Per què un necessita córrer i l'altre treballar? Per què uns cridar i els altres plorar? A cas la llibertat s'adiu al personal? O potser és el personal qui es personalitza la llibertat? Necessitem consentiment per algunes coses, però fins a una certa edat, desprès ja no, desprès naveguem sols, contra grans onades, per a alguns tsunamis, per a alguns suaus massatges molests...Però a tots d'un inici ens atrau la ideia de navegar per a tots els mars, saborejar un cert perill, guspires d'energia que si no s'aprofiten passen volant. Així doncs el que no es pot negar és que tots disposem de llibertat. Hi ha qui diu que lluitar per la llibertat és ésser ja lliure, d'altres que per a emprarla correctament s'ha d'entendre primer, després acceptar i per últim disfrutar-la. Però tinguis el lema que tinguis per a bandera, has de crear un bon vaixell. El fonament són les virtuds. Si ets sabi lliga ben fort la teoria que més t'agradi amb la que menys, si ets autosuficient construeix una anfòra tu sol, si ets emfàtic forma una plataforma d'exclamacions, però siguis el que siguis, construeix una superfície capaç de flotar, has de sobreviure. I és en les virtuds i talents on hi trobo resposta a la diversitat de maneres d'entendre la llibertat, no tots estem fets pel mateix. Tu per blanc i jo per negre, tu per tu i un altre per allò. Diversitat de gènere família. Temps per a sobreviure tormentes, temps per a disfrutar de les calmes, temps de sortir de la zona de comfort, temps per a reposar-hi una estoneta, temps per a dubtar, però sempre temps per a confiar.
Amics i no tan amics, lliurement i disposant de la vostra llibertat: És hora de construir.
Ceràmica, fusta, marbre, ciment, bambú, timotei, mass media, dora.
Llibertat
PD://Jo, si em permeteu, faré la meva plataforma de suro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada