Els mesos de l'any són dotze fins que arriba el Juliol i no accepteu que algú ho decidís així. Perquè no, ja no voleu seguir la rutina de llegir el diari mentre esmorzeu, ni en teniu prou amb fer-vos pessigolles només de tant en tant. De sobte voleu anar per sempre amb sandàlies, posar-vos morenos fins que us sembli que esteu prou bufons.
Els dimecres al vespre aneu al gimnàs de dos quarts de vuit a dos quarts de nou fins que arriba el vostre primer dia de vacances. Llavors els vespres s'allarguen massa i preferiu comprar una pizza i llegir novel·les angleses d'amor al sofà. Tot d'una les alegries us arriben soles, us lleveu entre llençols desconeguts i la ressaca de la primera festa d'estiu us recorda l'oblidat ritme de vida que exigirà aquest vostre proper estiu.
Les hores del dia són vint-i-quatre fins que d'improvís comenceu a fer tard a per tot justificant que no us dóna temps d’arribar a tot arreu. Després feu migdiades que us cremen les esquenes, us compreu síndries i melons i ho expliqueu tot en fotos on se us veu més felices que mai. Als vespres escolliu el vestit que més estrangeres us faci, us pinteu els llavis color bordeus intens i decidiu de tant en tant sortir a passejar.
Les excuses d'hivern són creïbles fins que comença a fer calor i us adoneu que estan en perill de ser destapades. De sobte comenceu a fer veure que les coses han canviat, que ara sí que us veieu en cor d'iniciar un compromís, i embogiu en deixar lliures les mans mentre us porten en moto direcció Cadaqués.
Suposo que aquest estiu serà el millor de les vostres vides. Suposo que oblideu que les persones ens acabem cansant. Sí, suposo que no tindreu ningú a qui trobar a faltar.
Jo, el que trobo a faltar els teus cants celestials mentres tallem troncs
ResponElimina