Sóm víctimes d'emocions intenses, inclinacions que s'alimenten de somnis adolescents, vehements victòries, fantasies ensucrades, suposades necessitats... Costa de creure però, sense adonar-nos-en, lentament posicionem els nostres ànims envers les dretes o les esquerres, entre donar o rebre... Milions de decisions que ens reclouen dins perfils massificats on nosaltres mateixos sabem que demà desapareixerem d'allà i ens trobarem en altres dimensions on qui sap si ens sentirem més còmodes o voldrem marxar corrent d'allà. Però per què? Per què a mi em commou entendre l'abstracte i altres només ho volen comprovar? Per què, amics i no tant amics, alguns volem gaudir i els altres tan sols tenir? Tan sols puc contestar a la qüestió que avui us presento amb la paraula passió.
Tal i com la meva professora de ciències de la salut diu, el més important d'una classe és appassionar-se. Sempre m'ha preocupat el fet de recórrer una vida sense emoció, sense res que estimuli l'interés personal, el simple "fer per fer". Amics i no tant amics, ni el bonic d'una història no sempre ha de coincidir amb el final, ni les millors finals acaben realment éssent finals. Es tracta d'avançar-se al rival, d'entusiasmar-se amb qualsevol tipus de raó, de planificar una fugida abans que t'agafi la tormenta. I fer-ho per a sempre, per molt que el rival siguis tu, per molt que la raó no sigui rellevant, per molt que la tormenta no sigui de les que requereixen paraigua... Quan algú vol viure ho ha de fer, no es tracta de respirar. Obrem, dormim, embojim, plorem... però si us plau, no fem la vida més elemental del que realment és... Afegim un complement al verb, obrem fanàticament, dormim acaparadament, plorem apassionadament... Poc a poc, sense posar punts i finals ni expressar més clarament el que som capaços de pensar. Tal i com Oscar Wilde deia, la passió ens obliga a pensar en cercles. I així és, mai havent estat tant d'acord amb un londinenc, avui m'atreveixo a corroborar que l'home només és realment infinit quan obra a impuls de les seves passions.
I així com el foc va brollar desinteressadament, nosaltres els homes podem a dia d'avui incendiar el món d'espurnes amb les quals fem de la rutina una contínua innovació. Amics i no tant amics, acariciem la vida amb desitjos i els desitjos es convertiran en passions. Seguim un deliri, una fita, descobrim allò pel que venim a ser apassionats. Molta sort a tots amb les vostres passions diàries que sé que les anheleu molt més que tenir sort a un simple examen. Si no voteu el 9N podeu abandonar la pàgina web, si voteu, exciteu-vos una mica i traieu els pèls de la paret quan us dutxeu.
Salut i força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada