Avorreixo la idea que la intel·ligència hagi de ser un nombre o que es pugui arribar a mesurar amb un test. Al diccionari ens ve definida com l'acció d'entendre alguna cosa amb la pensa, la capacitat, major o menor, de comprendre, aprendre i resoldre situacions noves... fins i tot com a comunicació entre persones que s'entenen. Em pregunto per què hauria de fer feliç a algú que el diguin que ell és bo, que té unes molt bones capacitats, sap respondre exàmens o simplement sap estudiar? Per què en la nostra globalització haurien aquests recursos ser concebuts com a capacitats? A cas volem estar davant un llibre i memoritzar eternament? No si us plau, no ens deixem arrossegar per aquest greu abisme, aquest horrible infern i aquesta mísera col·lectivització... Això només ens portaria a pensar que tot aquell que faci allò serà intel·ligent. No soporto que em diguin: ets intel·ligent. Però, per què? Per què per a tantes persones que els diguin això els sembla un elogi i a mi m'estorba? Aquesta és la pregunta que avui prentenc desafiar i que, com totes les altres, podran ser compartides o abstingudes per a vosaltres, amics i no tan amics.
Qui ha contribuït a que quan es pregunti a una classe de primer de primària el significat del mot "intel·ligent" la resposta sigui treure bones notes? Hem estat nosaltres? És que per tenir tots un nom hem d'estar fets pel mateix, i per acabar-ho d'adobar, aquest mateix ha de ser igual per a tots els Joans? Qui ha estat? Qui ha estat que a sobre es pensarà que té raó? (Ara és quan els no tan amics em diuen que tothom té una opinió diferent i que s'ha de respectar, quin greu problema aquest de les "opinions"... però d'això prefereixò parlar-ne a una altra entrada que "si només ho diu en una línia no té prous arguments..." Sí, sí quanta raó "tio", bleda+1".
Tothom fa veure que lluita per alguna cosa però...què som? No som res. A vegades hem d'intentar caure en l'absolut nihilisme de Nietsche per tal d'alliberar-nos de totes aquelles idees i conceptes als quals la nostre ment ha estat exposada i començar a pensar en les grans coses que fan realment ser intel·ligent, les quals tu no pertanys a elles. Exactament, tu no pertanys a elles. No es tracta de donar-te culte, ni fer-te enorme, ni creure't intel·ligent, ni tenir tots els títols del món en rus. No, no, no... M'agradaria fer una crida universal i poder canviar el concepte d'intel·ligent, que no em felicitessin per treure bones qualificacions, ni per saber les conjugacions del verb abolir. Així doncs, us encoratjo a tots amics i no tan amics que no us creieu ni deixeu de creure que sou intel·ligents pel que us diuen, que siguis intel·ligent amb el que saps fer, amb allò que t'agrada, per què si no és així, és impossible ser intel·ligent. Avui al migdia, desprès de saber les notes finals d'una etapa important a la meva vida, he descobert que m'importa noranta peres i mitja l'excel·lència que hagi pogut obtenir d'aquest baxillerat ja que definitivament, les imposicions no condueixen a cap mena de goig i òbviament, a cap mena d'intel·ligència. M'he adonat que la verdadera intel·ligència la té aquell que fent el que el fa feliç, és intel·ligent. Així doncs, amic o no tan amic, si desprès de tot aquest text encara no has après que intel·ligent s'escriu amb ela geminada, t'aconsello no considerar-te inferior a algú que ho hagi après llegint-ho només una vegada. Perquè aquest algú mai ha de ser més intel·ligent que tu només per això i perquè aquest algú és simplement diferent a tu. Aferra't a algun bonic pretext i a busca ser intel·ligent a la teva manera.
Amic, mai m'he considerat intel·ligent per saber fer una integral o per saber com es diu sostenidor en francès. Per altra banda, jo, personalment i íntegrament, em considero feliç preguntant-me i astorant-me pels perquès del bellíssim món on vivim. Tu pots ser intel·ligent comprant el llibre que has d'estudiar, enlloc de ser intel·ligent per estudiar-lo. No hi ha volta de full, hi ha fulls i voltes. I així és, amics i no tan amics, moltes persones havien vist una poma caure, però només Newton es va saber questionar el perquè.
Amics i no tan amics, els que abans de llegir aquest text us crèieu intel·ligents i ara no tant, els que sigueu guapos i els que sabeu que no però preferiu pensar que sí, busqueu la vostra pròpia intel·ligència, compreu-vos ulleres de pasta i feu veure que sou superdotats.
Siempre adelante con la fe...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada