Solitud

Huracans estereotipats, prespectives diferents, heterogènies, dissemblants, oposades, incoherents. Es tracta de viure per quelcom. Si fóssis al mig d'una esplanada de sorra color rubí, què series? Supervivent o cobard? De què es tracta, de no viure aïllats o  de construir-nos per a buscar el sentit de l'esplanada? Sempre m'havia decantat per la primera opció, fer-me gran, construir una personalitat, quelcom que defineixi el meu nom, omplir el buit del cos en  substància. El desert constava de dues parts, el jo i el context. Aquest últim simbolitzava l'esplanada. Vaig decidir observar.

 Allò tan pla i rojenc feia mitja por, era una plataforma diversa, amb éssers egoïstes, desconeixedors de l'amor, fins i tot fatxes. Si volia conviure amb tot allò necessitava força, prestigi, dignitat, fidelitat als meus principis. En resum, havia de desposar d'un carro suficientment equipat per a no ser engullida per l'huracà estereotipat.

Quan no estava allà estava en mi mateixa. Per a uns la pitjor part, per a mi la part fonamental per a la conducció del vehicle. Dins meu pensava en les possibles millores del carro, en l'eficiència de cada peça. Eren correctes les llums que delimitaven el camí o les havia de canviar? Tot depenia de l'Imma. Podia desfer un cargol i canviar la soldadura dels seients, fins i tot podia canviar de camí, arrossegada pels altres carros, lligant una corda que m'unís al carro del davant. Però no hi havia manera, essent tan exigent com sóc, la busca del jo dominava al capdavant de l'acció. Parava, pensava, buscava perquès. Suposo que devia estar fent la meva minúscula casa adolescent al cantó de la intel·lecció conscient que m'advertia que parés de fer el pena.

De totes maneres sabia del cert que havia de separar el meu carro dels demés, la sang esportista i aventurera no podia mesclar-se amb la vena de qualsevol bleda del mercat, tots sabem que els Rh positius no són compatibles amb els negatius. Així doncs, desprès d'uns dos o tres anys de desenvolupament racional puc afirmar que la decisió que vaig prendre és la correcte. Seria una completa estúpida si a hores d'ara m'estés creient les bajanades que corren pels mitjans de comunicació, començant pel: "Os garantizo que la consulta no se realizará" de la necia Salamandra que governa el país veí.

Havent desafiat la segona màxima autoritat del país i sentint-me violentment rebel, estimats amics i no tant amics, us aconsello que penseu un moment en vosaltres. Si us abandonéssiu per un instant en la meva esplanada, què serieu? Voleu que la vida us arrossegui o arrossegar la vostra vida?

No hi ha edat per encarrilar de nou el carro, només hi ha una condició, dissenyar-se la teva propia bandera.

A construir!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Salut i amor.