Acceptació

Em fascina el perquè de voler tenir intencions d'obtenir resultats. Per què? Qui ens ha fet creure que som amos dels nostres somnis? Com pretenem escoltar el vent, si ni tan sols sabem perquè no té color? Històricament, hem realment deixat de retendre per aconseguir a arribar a entendre? Tot apunta al no, la diana ja no aguanta més pes i sabem que algun dia caurà. Caurà perquè hi ha vegades que no es pot controlar, que els mil i un arguments que has intentat entrelligar es confederen contra la teva voluntat, i s'agermanen naturalment fent que no tingui lloc allò que volies que passés. I sí, amics i no tant amics, hi ha vegades que hem de deixar que caigui la diana, hem de canviar la roba d'hivern per la d'estiu, hem d'obrir les comportes al pantà... 

I és en aquest moment quan t'adones del que havies estat fent, del pantà d'emocions que aspiraves maquillar... Provaves d'amagar-les dins l'armari, apilant-les perquè des de fora semblés que tot anava com tu ho havies projectat: polit, harmònic, metoditzat... Però tornaves a enganyar-te, no era realment el que passava, simplement havia passat el que les novel·les mai acaben de relatar: t'has deixat convéncer sobre la idea que els senyors tenen permís de governar. 

I de sobte et despertes, no és la primera vegada que has simulat gaudir d'energia matutina. Però tens experiència, i és per això que et tornes a sentir a gust amb el paper que tu mateix t'has assignat. Al fons, a la punta esquerra de l'escenari, amb un focus opac, el teu focus, sí, el de sempre... Ets on t'has mantingut durant quatre mesos, però ara t'adones que mai t'havies intentat contemplar. T'adones que fas pena, igual o inclús més del que vas fer quan vas sortir a la pissarra a la classe d'estadística... I realment veus que la vida és bonica, que has de deixar de fer el paper que t'estas obligant interpretar. Ja no cal malfiar-se dels altres, has d'aprendre a deixar-te seduir. I et tornes a fixar en aquell gerro, tampoc era tant antic com el vàres veure ahir... Però no responsablitzis causes alternatives, saps de sobres que no és la ceràmica que hagi canviat, ni les curves del gerro que s'hagin definit... Tangiblement tan sols has deixat d'enganyar-te, i és en aquest moment quan pots veure el cel de color cel, i les flors de color amor...

I avui us encoratjo a eximir-vos, amics i no tan amics, d'aquelles cordes d'on us havíeu autònoma i incondicionalment afermat. Tenim regals que ens pertanyen, aventures que només ens cal firmar, il·lusions que volen sortir a veure món, no intentem evitar el que no podem... Vivim des de dalt de l'escenari, essent protagonistes del que sempre havíem volgut ser, respirant el que algun dia voldrem recordar...

Diumenge de Nadal, tinc cordes tinc de tot.

Salut i emoció...