"Amic i no tant amic, permet-me suposar que mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts” no em penso posar de genolls. Malgrat siguis qui siguis, o sigui qui sigui qui et penses que ets, ja no sé d'on baixa el soldadet: no serà tant el valor com per a dir-ho dues vegades! Em sap greu però de sobte depèn de gent com tu la sort del món. Ja he entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm, així que vaig pensant alternatives per si mai es dóna el cas. I en aquest món, ostres em sap molt greu no reciclar però tu i jo no ens hem banyat a la vora del mar, al mar, al mar! Oh immi, ets estupenda i saps molt bé el que fas!" I així tot el puto dia.
S'assembla a un exèrcit de colors que encobreix el primer esbós. Potser l'embrut més que l'amaga, però en tot cas estic segura que el fon i de sobte fa que me n'oblidi. Enllaçant no sé perquè tot el que ve cap a mi, oxímorons i cadències, i el que em sembla que em ve però potser només m'ho sembla. I així successivament, recurs rere recurs. Des de fa anys que no em passa només a casa ni tan sols quan estudio, ha perdut la maleïda exclusivitat per a passar a formar part de mi. Reflexiono, especulo i desitjo, i després considero opino i imagino. Un ateneu de verbs que no paren de fer-se preguntes i es munten polèmiques al vestíbul que em costen molt de moderar. Una idea sobre una altre: com els diaris quan els guardo apilonats. Bones notícies en tapen d'insignificants, i la columna del dotze de Juliol que es toca amb l'anunci de gas natural. Potser ho entendríeu si us digués que és com mirar l'inici de quinze pel·lícules seguides sense saber ni un vint-i-tres percent de la trama de cada una d'elles.
Un dia em van dir que quan em parlaven semblava que no escoltés. El dia següent que potser era TDAH. Però després acabo suposant que l'únic que em passava era que la polèmica que m'havia creat devia haver passat ja a la sobretaula del menjador i joder, com comprendreu això comença a ser un problema. He intentat fer ioga i llegir articles de: "Com pensar en només una cosa alhora" però no ho aconsegueixo. Em diuen que la solució és el famós "focus" i al cap de tres minuts m'estan il·luminant al mig d'una pista de discoteca. Necessito saber que a vosaltres també us passa.
PD: Ja no estem a primavera però últimament veig més flors que mai, he tornat!
