Els dissabtes em fan idear somnis que els diumenges no són meus. Ara, després d'alguns anys, asseguda per fi al cantó del mateix tocador blau cel. Estratègicament adornat amb la col·lecció de colònies dels vuitanta de la mare, torno a recordar que buscar l'alegria continua essent més important que patir el dolor. Imagino que el fum del cigar és més elegant que ahir, serà que avui les calades són més llargues, que avui les vull fer durar més per a imaginar un altre vespre amb tu, al cantó dels paissatges que ens agraden, al cantó dels suspirs improvitzats. I m'atreveixo a vacil·lar i dir que si em tornés a caure el llapis de la mateixa manera que ho va fer fa un any, ho faria molt més lentament. Perquè avui em sento bé, i avui, com molts altres dissabtes, els perfums fan una olor peculiar que em fa venir ganes de pensar.
Però avui, amics i no tan amics, avui les paraules em són una mera fugida dels tecnicismes obstruïts a la taula d'estudi que, ja em sap greu, però avui seran arraconats per les paraules de Penelope Leach.
I em ve de gust desaparéixer entre les meves quimeres, endolçir els racons per on sempre he volgut passejar. Perquè avui m'adono que tot pot ser amarg mentre és, però que mai ho haurà estat mentre ho has imaginat. I per què? Per què els vint-mil horitzons purs i transparents que un dia havies fantasiat acaben desapareixent dels nostres cors? Simplement es dissolen, entre tu, entre jo, entre segones, entre terceres... Per a alguns no és fàcil dir que no, per a alguns el vent els retorna, els atabala i els fa recordar. I m'entristeix, m'entristeix que hi hagi hagut algú altra abans de tot, que no em deixi començar, que no em doni ales per a fer dels meus desitjos aventures.... I és que haig de confessar que em perdo, i que malauradament mai ningú m'ha ensenyat a fer-ho... Però em guardaré aquesta melangia per emocionar-me quan en tingui ganes, perquè ara no li vull donar aquest privilegi...no ho crec, avui no ho és de necessàri.
Els dissabtes em fan idear somnis que els diumenges no són meus. Avui, el tocador em somriu amb un altre nom, els llums m'encaren de diferent manera, com si de sobte em ressaltéssin les meves millors faccions. Perquè avui vull ser víctima de molts encanteris, vull fer tot el que ens fa falta per ser feliços, fer tot el que ens fa falta per a fer-nos falta... I és que avui que és dissabte, per molt que encara no aconsegueixi definir-lo o identificar-lo, per molt que no sàpiga trobar les paraules adients ni sàpiga acceptar-ho... Avui sense ser-ne conscient jo també he cregut com tu en l'amor.
D'aquí una setmana celebro Nadal, i d'aquí dues any nou.
Apa, que la vida us somrigui!
