Exercint la facultat de concebre, de jutjar o d’inferir o simplement disposant d'ella, fa que adquirim un càrrec honorífic i d'autoritat tot adoptant un respecte per a nosaltres mateixos. Em pregunto com de subordinats es deuen sentir els animals, les plantes o els éssers inerts. Per a la mateixa regla de tres, no puc suposar ni tan sols arribar a imaginar la magnanimitat que experimenten els éssers superiors a nosaltres. De la mateixa manera que sabem de manera innata que hem de fer el bé i evitar el mal hauríem d'adoptar un altre principi fonamental: el de ser conscients de les capacitats que ens han estat donades. És, o si més no hauria, obligació d'un mateix comprendre que ha estat creat per a pensar i per a contribuir en aquest món de manera eficaç, no només passivament.
Solem oblidar aquesta base i hauria de ser el nostre pilar en tots els camins que recorrem fins a arribar al nostre port. Allò que intel·lectualment o moralment ateny gran altura tot situant-se més enllà d’una determinada esfera sense ser de la mateixa naturalesa d'aquesta, us asseguro que és radicalment superior a tota experiència que un es pugui imaginar. Es tracta d'aferrar-se a tot allò relatiu al trascendent, amb la finalitat d'assaborir instants de veritat, interioritzar un trosset d'aquesta, i tenir-la com a oxigen per a dos setmanes més. I així anar fent, apropant-nos restringidament a l'evidència, delimitats per la nostra ment. Podras actuar incoherentment amb les teves creences més profundes, però el principi que hauràs intentat buscar t'ajudarà a no tenir la consciència tranquil·la, i altra vegada poder recordar el teu fonament de pedra. Moltes opcions possibles, però només una sola persona qui ha volgut que tinguis aquesta intel·lecció.
Saber apreciar aquest do que es converteix en el teu sòcol quan el vent no bufa cap on tu vols, és cosa de sabis. No interessa que treguis matrícula d'honor si saps reconèixer tot allò que l'univers t'intenta transmetre amb senyals de fum.
Puc imaginar, amics i no tant amics, que no haureu entès gran part del que està escrit. Sabent això, hi ha varies coses a fer: podries anar-te a dutxar tot ignorant que has llegit, podries baixar a la cuina i menjar, tot satisfent els teus plaers, podries motivar-te intentant averiguar el missatge ocult que cada frase amaga...Jo no vull presionar però...i si es tracta també d'un altra comprovant de la nostra intel·ligència...? Amics i no tant amics, només és qüestió de pensar...
Parlant de pensar, també podries meditar si seria viable una Catalunya independent. Si ja ho has pensat prèviament pots considerar la teva propia felicitat o si t'aburreix la teva, la del veí del cantó... No ens atavalem, que el 2014 està al caure,
Salut i màgia
